Júlia Mora
Una artista visual que treballa des de l’emoció crua i el caos interior. La seva obra neix del dolor, no com a destí sinó com a camí.
“El dolor no s’explica. S’arrossega, s’enganxa, es fica sota la pell. De vegades és pèrdua, de vegades és silenci, d’altres és simplement
existir. Les meves obres parlen des del trencat. Però no des de la tragèdia, sinó des d’aquesta fissura
comú comú que que tots portem dins.
No hi ha cos sense esquerda. No hi ha ànima sense soroll. En mirar el que fa mal en mi, toco el que fa mal en altres. Perquè tots som carn sensible memòria en flames, tendresa
amagada. L’art, aleshores, no és més que una forma de senyal ferida, i quedar-se mirant-la una estona més.”